Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Entrevista amb Raúl García

Entrevista amb Raúl García

Durant l'últim Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, l'icònic animador espanyol Raúl García ens va brindar l'oportunitat de gaudir de la seva nova pel·lícula, "Extraordinary Tales", una meravellosa adaptació animada de relats d'Edgar Allan Poe. Després d'això, vam poder intercanviar unes paraules amb ell. ell. Feu-li un cop d'ull!

Durant l'últim Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, l'icònic animador espanyol Raúl García ens va brindar l'oportunitat de gaudir de la seva nova pel·lícula, "Extraordinary Tales", una meravellosa adaptació animada de relats d'Edgar Allan Poe. Després d'això, vam poder intercanviar unes paraules amb ell. ell. Feu-li un cop d'ull!

extraortales2.jpg

 

Animac Magazine: Per començar, què et va portar originalment a estimar l'animació i a voler treballar en aquest món?

Raúl García: Sempre he estimat l'animació. Des que era molt petit he tingut aquest concepte que -així com hi ha gent que es dedica a ser advocat, periodista o bomber- hi havia gent amb la professió de fer dibuixos animats, i jo volia ser un d'ells. Petit detall: jo sóc de Madrid, i en els temps on jo em plantejava aquestes coses, ni hi havia indústria de l'animació, ni hi havia animació, ni hi havia res. La meva història és la típica història totalment clixé del nen que es passa les tardes enganxat al televisor mirant dibuixos animats i copiant-los en un paper, i òbviament molt influenciat per Disney i per Warner Bros. Novament, a la meva tendra edat de vuit anys volia ser directament Disney. [riure]

Animac Magazine: Precisament abans de centrar-nos en Extraordinary Tales volíem preguntar-te per els teus orígens a Disney, amb Chuck Jones, amb Don Bluth, amb Richard Williams ... Com van ser cadascuna d'aquestes experiències i què va ser el més important que vas aprendre d'elles?

Raúl García: Tornant al tema del meu precoç interès en tot el que fos animació, que va des de buscar en el diccionari "animació" de petit i veure què m'explicaven, quan vaig començar en aquesta professió realment no hi havia escoles ni llibres en espanyol, així que he estat una mica autodidacta i he après ensenyant-me a mi mateix i buscant informació on he pogut, així que treballar de sobte amb tota aquesta gent ha estat ser una mica una esponja de coneixements i intentar aprendre el màxim possible de tots ells. En aquest sentit, he tingut molta sort d'haver coincidit amb el final d'una era, en el qual els herois d'animació de la meva infància estaven encara vius. Haver conegut a gran part dels Nine Old Men de Disney, haver conegut a Chuck Jones, a gent que va treballar amb Tex Avery, a Richard Williams ... era aprendre dels millors de primera mà.

Animac Magazine: En comptes de llegir The Illusion of Life tenies a Frank Thomas i a Ollie Johnston [riure]

Raúl García: És clar! Quan va sortir publicat The Illusion of Life jo ni tan sols sabia anglès [riure] Vaig començar a aprendre anglès per poder llegir-me aquest llibre, que en el fons era el llibre que havia estat esperant tota la meva vida per saber els secrets de l'animació. De nou, històricament parlant, realment el renaixement de l'animació no es produeix fins a finals dels anys 80. Anteriorment havia molt poques pel·lícules d'animació en producció i jo volia fer llargmetratges, amb el que em vaig passar els primers anys de la meva carrera anant d'un país a un altre, unint-me a les poques produccions que es feien a l'època. I érem molt pocs fent animació de llargmetratge, de manera que érem sempre els mateixos [riu] I és una mica el que em va portar a Disney, perquè anant d'Astèrix a París a Don Bluth a Irlanda, vaig acabar a Londres i em van contractar a Roger Rabbit, una producció mixta Amblin-Disney, i allò va provocar que em contractessin després a Disney quan va començar el renaixement. Va ser una mica ser al lloc perfecte en el moment perfecte.

Animac Magazine: Vas co-escriure i dirigir "El Lince Perdido" amb Manuel Sicilia. Què va ser el més i el menys gratificant d'aquest debut en la direcció?

Raúl García: El més gratificant va ser tornar aquí, treballar amb un equip espanyol i organitzar-me amb Manuel Sicilia per convertir a aquest equip de tres bojos dins una habitació en un estudi professional que va passar a fer llargmetratges. I el pitjor va ser trobar-me de cop amb alguns dels problemes que hi ha en fer animació - la manca de finançament, el martiri de tractar de trobar-la sota les pedres per poder fer alguna cosa decent, i el enfrontar-se amb venir dels grans estudis, on els pressupostos són de 100 milions mínim i no hi ha problemes a nivell de mitjans per fer el que vols. El Lince Perdido va ser una producció molt modesta, on tots estàvem aprenent alguna cosa i on es va forjar una nova generació d'animadors que ara estan repartits per tot el món i la veritat és que l'experiència, malgrat les coses dolentes que va poder haver-hi, va ser totalment satisfactòria.

extraortales.png

Animac Magazine: Doncs justament et volíem preguntar -més endavant, però ho mourem perquè queda bé- [riu] pel finançament de Extraordinary Tales. Us va costar molt portar el projecte a terme?

Raúl García: Sí. Han estat nou anys treballant en la pel·lícula, i realment mai vaig trobar finançament per Extraordinary Tales. Cada vegada que anava a algun productor amb la idea de fer un llargmetratge d'animació de terror, sortia corrent cap a l'altre costat. El projecte va néixer amb el curt del Cor Delator, que va ser el primer que vam fer, que estava produït per la Luxembourg Film Fund - i veient el seu èxit internacional es van animar a fer-ne un altre, que va ser La Caiguda de la Casa Usher. I a partir d'aquest altre... doncs mai vam saber clarament si podíem fer un llargmetratge d'això o no, perquè seguíem sense trobar el finançament apropiat, però en canvi vam trobar certa facilitat en poder anar fent petites peces en forma d'històries de Poe.

Animac Magazine: A partir de quin punt et vas dir "això pot ser un llargmetratge"? Vas fer el primer curt amb això en ment?

Raúl García: No, el primer curt va ser un curt. Era per fer l'experiment, per provar com seria una animació més adulta i més diferent i adaptar d'alguna manera al dibuixant Alberto Breccia al món del cinema, i d'aquí no va passar. Bé, sí va passar [riu] però va ser un projecte independent. A partir d'aquí sí que va sorgir la idea, perquè el món de Poe és molt gran i és un dels meus herois de tota la vida. La idea inicial de fer un llargmetratge sempre havia estat present, però realment no es va fer concreta fins fa un parell d'anys. Curiosament, el llargmetratge com a tal es va escriure així, però a nivell de producció es van fer els segments per separat pel terror real de "si ens quedem sense finançament, què fem amb una pel·lícula a mitges?". Si ho fèiem curtmetratge a curtmetratge, almenys al final tens alguna cosa que ensenyar i si la cosa es posa molt malament sempre el pots treure en un DVD o així.

Animac Magazine: Et volíem preguntar - vas treballar amb Christopher Lee en persona, no? Com va ser aquesta experiència?

Raúl García: Increïble. De nou, a El Cor Delator vaig aconseguir la veu de Bela Lugosi en una gravació inèdita, i al plantejar-me això com alguna cosa amb continuïtat, tenint a Bela Lugosi com el primer, què puc fer per estar a l'alçada? I revisant en la cistella friki de gent que signifiqués alguna cosa per a mi a nivell personal i a nivell del món de la fantasia, el terror i la ciència-ficció; el següent a la llista, òbviament, era Christopher Lee. Vaig parlar amb ell, i curiosament no estava interessat en fer-ho, perquè en aquest moment, als 89 anys, estava de cantant de heavy metal en una banda i estava fent una òpera-rock heavy-metal basada en la vida de Carlemany. Però li vaig ensenyar el que tenia de preproducció, va veure que era animació, va veure que era una cosa diferent i es va animar i va dir "d'acord, ho faig". Va ser molt interessant perquè a més ell ja estava gran i realment no li venia de gust anar-se'n a un estudi de so, de manera que vam haver d'improvisar-ne un a la cuina de casa seva perquè vingués a gravar les veus quan se sentís amb ganes de fer-ho, i si volia venir-hi en sabatilles i en bata doncs que així fos. Vam fer la gravació en dos dies, i tingues en compte que ell és el narrador però també és la veu dels altres personatges, així que havia de canviar el registre sovint, i va ser interessantíssim veure aquesta actuació, que a més, malauradament, va ser el seu últim paper en cinema.

Animac Magazine: Per acabar, què diries als lectors que estiguin considerant fer un cop d'ull a Extraordinary Tales a partir d'aquesta entrevista?

Raúl García: Jo crec que és una pel·lícula única, no només per com s'ha realitzat, també pel tema i perquè realment de terror animat no s'ha fet pràcticament res. Potser més al Japó, on estan més oberts a veure l'animació com una tècnica per explicar diferents històries, però a la resta del món això és una rara avis. Des d'aquest punt de vista és una cosa interessant de veure, des del punt de vista artístic és una cosa també diferent visualment, i jo crec que la pel·lícula és una festa visual per als ulls, una cosa diferent i interessant, i crec que fa un bon servei de propagar les històries d'Edgar Allan Poe. Dic jo! [riu]

 

Entrevista realitzada per Adrià Carande


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325